dilluns, 10 de febrer de 2014

INDÚSTRIA TÈXTIL


  En aquest enllaç podeu trobar informació detallada de tot el procés tèxtil: 
http://www.xtec.cat/~jdot/textil/textil.htm


Del mur de M. Àngels Anglada:
  "Entre els records esgrogueïts com les làmines llargament exposades a la llum, ressalta la boca que es movia sense emetre cap so, cap so que jo pogués entendre, poc avesada com estava al soroll eixordador dels telers; em tapava les orelles, però no tenia prou ulls per mirar-ho tot: les bitlles que engolien el fil i s’engreixaven metòdicament fins que s’aturaven quan estaven plenes; els fils de l’ordit, ara amunt, ara avall, amb una rapidesa i una pulcritud que em meravellava i les llançadores que els travessaven tot formant la trama, però quan s’acabava o es trencava el fil de la bobina, aleshores la meva padrina corria d’un teler a l’altre i d’aquell a la bobinadora per nuar-los o reposar la bitlla dins la broca, o recuperar la llançadora perduda enmig de la selva de tots aquells fils."



  L'any 1.949 podem trobar a la revista Castellet un anunci dels cursets teòrics sobre filatura.
   Hi podem veure un bon incentiu per a assegurar l'assistència als cursos "gratuïts".


1.949, agost.
Revista Castellet, número 44.

1.949, setembre
Revista Castellet, número 46.

  Explica una treballadora de la Fabriqueta (Ca l'Armengol) que va entrar a treballar al tèxtil als 11 anys.
  Per poder començar a treballar es demanaven dos requisits. El primer era haver fet els 14 anys i el segon, un certificat d'estudis.
  Com moltes altres nenes d'aquella època, ella va haver d'anar a examinar-se per aconseguir el seu certificat de Primària. Un cop superada la prova, al carnet, es posava l'edat mínima requerida i, automàticament, aquella criatura passava a estar capacitat per anar a treballar "legalment".
  Aquesta és la targeta que li van donar :




  Com es pot llegir, posa que té 14 anys, mentre que, en realitat, en tenia 11. Però com que sense aquest document no es podia anar a treballar, es falsificaven les dades.

  Les nenes no podien posar-se a treballar als telers i els encarregaven feines més senzilles, però no per això menys feixugues.
  Comenta que va començar com a "revólvera". Els telers semiautomàtics, a la part baixa del davant tenien un espai per a posar les bitlles amb els fils. Aquell espai es coneixia com el "revólver" i per això les nenes encarregades de substituir les bitlles buides, rebien aquest particular nom.

  A nivell legal, coneixent en el passava a totes les fàbriques, seguien apareixent normatives per a prevenir el treball infantil i assegurar l'escolarització de la canalla, però les condicions econòmiques de la gent eren molt precàries, així que no solament podem trobar-nos amb la falsificació de documents sinó que, la mateixa administració es va treure de la màniga una drecera per a acabar permetent el treball dels menors.
Es tracta d'una mena d'examen per a comprovar el nivell cultural dels menors. Si superaven la prova, podien seguir treballant.

1.952, març.
Revista Castellet, número 87.

  Per aprendre a teixir i passar a treballar amb les màquines, les nenes havien de pagar uns diners a les teixidores de la fàbrica.
  Les estones que les teixidores es dedicaven a ensenyar se'ls descomptaven del sou. Així que, per no perdre diners, cobraven les classes a les aprenentes. 
  Un cop ensenyades, ja podrien accedir a treballar en les màquines.

  Una altra cosa que explica fa referència als dies de festa.
  Els dies de festa major o d'altres festes, calia recuperar-los a la feina amb hores afegides. 
  En canvi, com a fet curiós, explica que a les empreses, de tant en tant arribaven les germanes "Javieranas".  Proposaven a les treballadores de fer uns dies d'exercicis espirituals.
  La proposta que els feien era: anar una setmana a un centre per a fer els exercicis (amb totes les despeses pagades) i, pel que fa a la feina, l'empresa no els descomptaria ni un dia del seu sou.
  Com és lògic, moltes joves s'apuntaven a fer els exercicis espirituals. Per a elles era una setmana de festa, fora de la feina, amb tot pagat i sense perdre ni un duro del sou.
  En aquesta imatge, la casa d'exercicis de Sant Cugat del Vallès on noies de diferents empreses es recloïen durant una setmana.



  Un fet curiós i molt desconegut és el descompte per maternitat.
  Al temps de la República, quan les nenes començaven a treballar (tant al tèxtil, com en d'altres llocs) cobraven un salari. D'aquest salari se'ls descomptava un tant (en aquell moment eren 15 cèntims) com a cotització per a la maternitat.
  Després de la guerra, això va desaparèixer.
  Es veu que no tothom estava ben informat al respecte i moltes d'aquelles nenes, que havien estat pagant aquells diners abans de la guerra, quan van deixar la feina, no van cobrar el que, per dret, els corresponia.
  Aquest fons tenia com a finalitat lliurar uns diners i un lot a les treballadores quan tinguessin una criatura.
  En el cas de la senyora que ens ha explicat aquest fet, com que en un moment determinat li van caldre aquests diners, va anar a "La Caja de Ahorros" de Manresa (aquí al poble encara no n'hi havia) a reclamar els seus diners. Es veu que els treballadors no en tenien ni idea del que els demanava perquè aquest, com molts altres drets, s'havien suprimit. Al cap d'un temps d'estira i arronsa, li van donar uns pocs diners i un lot. El lot era dins una capsa on hi havia:
- una ampolla de vidre (amb tap de vidre, també) amb aigua oxigenada.
- dues betes de gassa per a embolicar el melic del nadó. (per cert, aquestes tenien uns dibuixos molt bonics en relleu).
- una ampolla amb iode.
- cotó fluix.  

    Una de les feines que tenien els treballadors de les fàbriques tèxtils del poble era el manteniment del canal. De tant en tant, en dia festiu, alguns treballadors havien d'anar a netejar el canal perquè no s'hi embussés l'aigua i arribés amb tota fluïdesa fins les turbines.
  En aquesta imatge cedida per Verònica Lafont, veiem un grup d'operaris (la majoria molt joves) un cap de setmana de l'estiu de 1.950, netejant el canal, prop de la resclosa.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada