dissabte, 23 de novembre de 2013

CAL SOLER


CAL SOLER
Arxiu Miquel Vila.



  El 1867 l’hisendat manresà Miquel Cots comprà l’heretat Torre del Breny i un seguit de terrenys dels masos Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer de Sant Vicenç de Castellet per construir el canal i la fàbrica més grans del poble. L’obra del canal va ocupar molta gent, fins al punt que l’Ajuntament no va haver de crear llocs de treball públic per a jornalers o aturats, ja que tots estaven treballant en la seva construcció, tant els del poble com els forasters. El 1872 Miquel Cots va arrendar la fàbrica de tres pisos a Joan Mercadé i va vendre a Joaquim de Font (marit de la seva néta i pubilla, Pilar Cots) els terrenys del costat per edificar, paret amb paret, una fàbrica similar a l’anterior que utilitzés l’aigua del mateix canal. 
  Val a dir que per a construir el canal, com que la torre del Breny també era de la seva propietat, la van desmuntar per aprofitar les pedres, amb la qual cosa van malmetre tot el segon pis de l'edifici i part del primer.
  El 1874 ja la tenia acabada i la llogà al fabricant Jaume Castells. A la mort de Cots, Joaquim de Font esdevindrà el propietari de les dues fàbriques i del dret d’ús del canal. El 1904 la Junta Pericial de contribucions de l’Ajuntament va calcular la càrrega impositiva que s’havia de cobrar a l’empresa i en Joaquim de Font sol·licità un descompte en el líquid imposable, al·legant que mantenia una important turbina 
hidroelèctrica i que l’empresa donava feina a una part important dels treballadors de Sant Vicenç, avisant que, en cas de haver-se de tancar les fàbriques, sobrarien al poble més de la meitat de les habitacions o cases i un bon nombre d’habitants n’hauria d’emigrar. Les fàbriques s’havien convertit en l’empresa més important del poble. 
 Sota la propietat de Joaquim de Font, els edificis canviaren d’arrendataris. El 1891 el 
lloguer de la primera nau passa a mans de Narcís Mercadé i el de la segona a mans d’«Avel·lí Vallès i Companyia». Entre aquesta data i 1915 les dues parts de la fàbrica són arrendades respectivament per Ròmul Bosch i Alsina, propietari d’indústries en altres indrets del país, i per Manuel Figuerola i Morera (aquesta és la situació al setembre de 1904). Per d’altres fonts es coneix que la fàbrica Mercadé havia estat comprada per l’empresa «La Algodonera Catalana» i la Castells per «Hijos de P. Soler Buhigas», procedents de Terrassa. El 1915 l’empresa Soler Buhigas compra «La Algodonera Catalana» i unifica en una sola empresa les dues parts 
de manera que esdevé arrendatari únic de les fàbriques. A partir d’aquest moment inicià una forta expansió fins a la Guerra Civil que comportà l’edificació de noves naus i equipaments i el 1931 canviava el nom per «Hilados y Tintes Soler, SA».
  
1.908
Revista "El Breny" Especial Festa Major 1.975

1.909
Arxiu Miquel Vila.

Principis del segle XX.
Cedida Josep Bach.

 Arxiu Miquel Vila.


1.909 Revista Llobregat, el nervi de Catalunya.
Arxiu Miquel Vila.

1.909 
Arxiu Miquel Vila.



Imatge de 1.912
Arxiu Ricard Gomis.

1.914
 Arxiu Miquel Vila.

  Arxiu Miquel Vila.

  L'any 1.917 el diputat Soler i Bohigas (propietari de la fàbrica, Cal Soler) en motiu de l'obertura de la Quinta de Salud La Alianza al carrer Antoni Mari Claret, de Barcelona, decideix afiliar-hi tots els seus treballadors.

Hemeroteca La Vanguardia.

1.928 Cal Soler i el safareig municipal. 
Arxiu Miquel Vila.

1.928 Cal Soler i el safareig municipal. 
Detall ampliat de la imatge anterior.
Arxiu Miquel Vila.

  Arxiu Miquel Vila.

  Arxiu Miquel Vila.

  Arxiu Miquel Vila.

 Arxiu Miquel Vila.

  El mes d'abril del 1.949 hi va haver un greu accident laboral a la fàbrica que acabà amb la vida d'un treballador de 15 anys.

1.949, abril.
Revista Castellet, número 36.


  L'any 1.952 mor el qui havia estat durant molts anys el director de la fàbrica, Josep Corrons i Bigorra.

1.952, abril.
Revista Castellet, número 88.


1.954, octubre.
Revista Castellet, número 117.


1.957
Diada de reis a Cal Soler.
Cedida Dolors Espuñas.


1.957
Partit de futbol el dia de sant Antoni M. Claret, patró del tèxtil.
Equip dels treballadors de Cal Soler.
Cedida Pepe Hernández.


  Els treballadors de la fàbrica havien de netejar de fang i brutícia tot el canal, abans i després d'arribar la fàbrica. És a dir, aproximadament, des de la resclosa propera a la torre del Breny, fins arribar gairebé a la resclosa de Cal Balet. 
  Fer no reduir la producció tèxtil, aquests treballs es feien en dies de vacances o caps de setmana. Era un afegit que els treballadors podien sumar als minsos sous.







Cedides Pepe Hernández.

1.961  
Arxiu Miquel Vila.

  A l'empresa es feien oposicions per a accedir a diferents llocs de treball. Aquí tenim un grup de gent, preparant les oposicions. Les imatges corresponen als anys seixanta.

Cedida Joan Carmona.

Cedida Joan Carmona.

Cedida Joan Carmona.

Arxiu Miquel Vila.


.
editada el 1953
podeu llegir-la

Cedida Josep Molins.


 Treballadores de la fàbrica.
Homenatge de jubilació.
Cedida David Bricollé.

  Article de "El Breny" número 269, maig-juny del 2.001


  "Un dia de l'any 1960 aquestes persones, dones i homes (a la foto més dones que homes), es van o els van jubilar. Tenien 65 anys, alguns segurament més. Havien passat gran part de la seva vida entre les parets de la fàbrica, alguns havien començat a treballar entre els 11 i 12 anys, algun potser encara era més jove.
  Aquesta foto ens mostra el personal de cal Castells o cal Soler (se'n deia de les dues maneres). Hi havia altres fàbriques, com cal Balet, la Fabriqueta, cal Serra, a més a més d'altres de menor envergadura. Però totes treballaven, fossin grans o petites. Es començava la jornada a les 4 del dematí i a tres quarts de quatre les sirenes ja avisaven que calia posar-se a punt. Els que vivien al poble amb poca estona arribaven a la fàbrica, els que venien de més lluny havien de llevar-se més d'hora. La jornada tenia una primera part de quatre a nou, en acabat tenien mitja hora per esmorzar. Els que sortien no tenien gaire temps, tampoc hi havia gran cosa per esmorzar i algunes dones encara mig preparaven el dinar per tenir-lo a punt a l'hora de plegar, a dos quarts de dues del migdia. El torn de la tarda començava a dos quarts de dues i acabava a les onze de la nit, amb mitja hora per sopar. No existia el sortir els caps de setmana, es treballava de dilluns a dissabte, sempre que no hi hagués una festa al mig de la setmana (les que es consideraven pagades no s'havien de recuperar, les no pagades sí). La majoria de la gent aprofitava els diumenges per fer una altra feina si se li presentava.

  Les fàbriques donaven una setmana de festa al mes d'agost. Llavors paraven i aprofitaven per fer neteja de maquinària i altres necessitats. També es feia la neteja del canal. I això s'aprofitava per poder treballar les vacances, ja que la setmanada era doble.

  La majoria de les dones de la foto, i d'altres que no hi són, van tenir fills. I mentre estaven en estat, i tot anava bé, treballaven fins a l'últim moment. Una vegada havien donat a llum, si no hi havia problemes, havien de tornar a treballar. Com que els nadons havien de mamar, cada dues hores l'empresa els donava una estoneta perquè sortissin a donar de mamar. Les que vivien a prop no tenien problema, però les que vivien lluny necessitaven que algun familiar o amic els portés la criatura.

  Això actualment pot semblar increïble, però va ser realitat. Els homes no tenien el problema de la maternitat, però treballaven tantes hores com podien on fos, a la fàbrica o fora. El poble vivia de les fàbriques i les fàbriques vivien (segurament millor) del poble. No va ser agradable però sempre és bo fer una mica de memòria."


  L'empresa visitava freqüentment altres indústries del sector per mantenir-se actualitzada.
A les sortides hi anaven els encarregats i els treballadors dels despatxos. Podem observar que mai no apareix cap dona. 
  Aquestes imatges, cedides per en Joan Carmona, pertanyen als anys cinquanta i seixanta.









  També es feien freqüents dinars d'empresa. En les imatges podem veure el personal d'administració i encarregats. De vegades els acompanyaven les seves esposes.

Dinar l'Ateneu.
Cedida Joan Carmona.

Cedida Joan Carmona.

Cedida Joan Carmona.


Excursió dels treballadors de Cal Soler a l'Arc de Barà.
Cedida Remei Muns.


1.962 Treballadors, un dia de festa.
Drets d'esquerra a dreta: 1-Pepet Ortiz, 2- Carlos Andrés, 3- Perico Lorente.
Asseguts d'esquerra a Dreta: 1- Juan Losada, 2- Vicenç Forns, 3- ???
Cedida Sílvia Forns.


  En motiu del 50 aniversari de l'empresa (1.912 - 1.962), el dia 23 de maig del 1.963, s'edita un llibre de fotografies.


Fotografía antigua: ALBUM DE FOTOGRAFIAS DE HILADOS Y TINTES SOLER 50 ANIVERSARIO - Foto 1 - 24133706
 Amb Francisca Rodríguez.
Cedida Mila Muns.

 1.963, 21 de gener.
Excursió dels treballadors a la platja.
Curiós que només hi ha homes.
Cedida Maribel Oró.

1.964 
Encarregats de la fàbrica.
Cedida Maribel Oró.


1.964
A part de portar la botiga de la plaça Clavé, els Oró
treballaven també a Cal Soler.
Imatge de Ferran Oró, encarregat.
Cedida Maribel Oró.

Anys seixanta.
Aprofitant la sortida per a visitar una fàbrica, van al botànic de Blanes.
Cedida Joan Carmona.

Anys seixanta.
Aprofitant la sortida per a visitar una fàbrica, van al botànic de Blanes.
Cedida Joan Carmona.


Dinar dels encarregats a la fàbrica.
Cedida Maribel Oró.

 Dinar d'amics a la fàbrica.
Cedida Maribel Oró.


Dinar dels treballadors.
Cedida Maribel Oró.

 La fresadora de Cal Soler.
Cedida Maribel Oró.

Una de les moltes visites que els encarregats de Cal Soler
feien a d'altres indústries tèxtils per a millorar la producció.
Cedida Maribel Oró.


1.965 Festa del dia de reis.
A esquerra i dreta (apareix només un tros) en Joan i en Josep Bach.
En Paco Mateo, enfilat i en Joan Hernández de patge.
Cedida Rosa Viladoms.


1.965 Festa del dia de reis.
Amb Angelina Amorós i Joan i Josep Bach.
Cedida Josep Bach.


 Interior fàbrica.
Cedida David Bricollé.

  Interior fàbrica.
Cedida David Bricollé.


Placa de la Plaça Josep Corrons i Bigorra (actual plaça de la Generalitat)
que els treballadors van regalar. 
Cedida David Bricollé.

 Visita planta tèxtil.
Cedida David Bricollé.

 Visita planta tèxtil.
Cedida David Bricollé.

Visita planta tèxtil.
Cedida David Bricollé.

 Cedida Mila Muns.

Principi anys setanta.
Cedida Santiago Comas.


Principi anys setanta.
Cedida Santiago Comas.


Principi anys setanta.
Cedida Santiago Comas.


Anys setanta.
Cedida Santiago Comas.


1.977
Mobilització dels treballadors.
"El Breny" n. 45

1.977
Mobilització dels treballadors.
"El Breny" n. 45


1.993
(Vista des del pont dels FFCC.)
Cedida Joan Baptista Costa.

2.009
Cedida Joan Baptista Costa.

2.013 Edifici dels propietaris de la fàbrica. Casa Soler.
Abans del seu imminent enderrocament.
Durant uns anys va ser l'Escola de música municipal.
Cedida Núria Puértolas.

2.013 Edifici dels propietaris de la fàbrica. Casa Soler.
Abans del seu enderrocament.
Actualment acull la Casa d'Andalusia i un local per a joves.
Cedida Núria Puértolas.


Octubre 2.013.
L'antic edifici, afectat per l'aluminosi, ha desaparegut.
Ara es pot observar millor el porxo on menjaven els 
treballadors de la fàbrica.
Cedida Núria Puértolas i Carasusán.

  UNA NOVA ETAPA PER A UN ANTIC EDIFICI.

  L'any 2.005 es crea al poble una nova escola. Com que encara no està construït l'edifici que l'ha d'acollir, el Departament d'Ensenyament es compromet a habilitar unes instal·lacions per a ubicar, temporalment, la nova escola. El lloc triat, l'antiga fàbrica de Cal Soler.
  La Generalitat es va fer càrrec de les obres i l'Ajuntament va contribuir en els acabats, com ara la rentada de cara de la façana, que estava molt deteriorada.

  Com que no es van poder començar les obres quan estava previst. La nova escola (que en un principi va prendre el nom de l'antiga fàbrica per poder facilitar la seva ubicació a les famílies) va obrir les portes en un reduït espai de l'Institut Castellet.
  El curs següent, l'escola Cal Soler s'ubicaria a la zona nord de la planta baixa de la fàbrica.
  El dia 12 de setembre del 2.006, la fàbrica Cal Soler es converteix en una escola pública.
Val a dir que es va poder obrir gràcies a la cooperació dels mestres, famílies i alguns voluntaris del poble, ja que el 10 de setembre encara hi havia runa per tot arreu i no s'havien muntat les classes. Va ser una diada nacional molt atrafegada, però tot i els mals pronòstics a causa dels endarreriments de les obres, el dia 12 l'espai on durant tants anys solament se sentia soroll de màquines, es va omplir amb la cridòria de la canalla.
  Va romandre com a escola fins el setembre de l'any 2.010, quan es va poder inaugurar la nova Escola Puigsoler.
  Mentre hi havia l'escola, es va començar a portar la documentació de l'Arxiu Municipal de Sant Vicenç en l'espai del costat. Un cop traslladada l'escola, les instal·lacions es destinaran a acollir l'Arxiu Municipal i la seu d'algunes entitats del poble.

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada